Sessió 3 – Crònica: autogestió i aprenentage col·lectiu a Grècia

x-pressed

Sessió 3

dimarts 19 de novembre 2013

Convidats: X-pressed (Grècia)

La sessió d’avui ha començat amb un repàs del treball sobre els eixos del projecte esbossats fins a dia d’avui: l’espai del solar com a lloc estratègic i reflex del model cultural i de ciutat en que vivim, el fer ciutat per experimentar i aprendre des de les diferents escales barri-ciutat-metròpoli i la memòria, el comunicar i la visibilitat i finalment la integració del treball a diferents esferes de relació (l’espai públic-l’espai polític, la reflexió-l’acció, la xarxa social i la autogestió-autoconstrucció del projecte).

Seguidament s’ha introduït als quatre convidats de la sessió que conformen l’equip redactor de x-pressed.org, una plataforma oberta de informació alternativa sobre la “crisi” europea. Abans de donar pas a la presentació de la situació a Grècia i de les iniciatives socials que s’estan duent a terme a les dues principals ciutats del país, la Konstantia Nikopoulo ha descrit el marc i la deriva dels darrers anys tot just abans que esclatés la mal anomenada crisi, que ha suposat l’empobriment de bona part de la població amb una pèrdua d’entre el 40 i 50% de la capacitat adquisitiva, amb un atur del 27% i del 50% pel que fa als joves.

El Yannis Christodoulo ha començat a explicant el fenomen que s’està produint d’acostament entre els grups de tradició anarquista i altres col·lectius com ara del sector agrari, industrial o de consum. El que està succeint és que s’està desmitificant el mite del moviment anarquista com el d’una cosa violenta i aliena a la societat. Així és l’exemple de Biomedes dedicada al sector químic i la primera fàbrica col·lectivitzada del país i localitzada a Tessaloniki. Junt amb aquest han sorgit molts espais autogestionats (40 a Atenes i 15 a Tessaloniki) on es prioritza l’economia social amb la creació de cuines col·lectives, espais de guarderia per acollir als infants mentre els pares van a treballar, també espais productius com tallers de restauració i manufactura a petita escala i tallers formatius. Altres projectes són referits a l’ autogestió de la cultura, com un teatre abandonat i posteriorment ocupat i activat a Atenes que acaba de ser desallotjat per activitat il·legal. També en el camp de la salut han proliferat el que han anomenat CAP’s socials, uns 20 a Atenes i més de 40 a tota Grècia, on es poden trobar metges, farmàcies i atenció mèdica per a totes les persones. A tot això cal tenir en compte, ha recalcat Yannis, que abans de la crisi no hi havia al país un moviment d’autogestió, sinó que aquest s’ha construït pràcticament des de cero. Respecta a l’educació s’està donant formació col·lectiva en matèries extra-escolars, per part de mestres en situació d’atur. També el Banc del Temps, que va començar tot just a operar a la Plaça Syntagma està sent molt operatiu. El que abans de la crisi es donava, s’ha insistit, era un fort lligam de les persones per vincles familiars, allò social estava absent. Ara el que és dona es un canvi de consciència molt profund en el que es social i polític, i aquest canvi s’està produint mitjançant un aprenentatge col·lectiu a mesura que les necessitats bàsiques de la població han de ser cobertes.

La Sofia Tipaldou seguidament ens ha explicat una de les cares més perilloses d’aquesta “crisi” amb l’aparició d’Alba Daurada, un partit feixista que ha aconseguit entrar al parlament grec amb 18 diputats i que constitueix l’herència de la dictadura. Fins i tot el que ara ens trobem, ha recalcat, es que en alguns barris aquests grups feixistes reben el recolzament de la policia. Front a l’extensió d’aquest fenómen s’ha de reaccionar ràpid abans de que el feixisme controli l’espai públic. Aquest es el cas del barri d’Exarchia a Atenes, el lloc més ric en autogestió de tot el país i barri lliure de feixistes amb seus d’universitats i forta presència de mitjans i tallers d’impremta i rotatives al servei d’un discurs independent. Davant tots aquests fets la Sofia aposta per començar a suplir des de les bases socials els serveis bàsics per tal d’atendre a les persones més desafavorides, abans nos siguin els partits feixistes que practiquin el populisme al carrer. Es per això que respecta al solar de Montalegre seria partidària de la creació d’un espai inclusiu per tots aquells que més ho necessiten i gestionar-ho a partir d’un fons provinent de la recaptació de diners a projectes concrets.

Després del descans hem reprès el taller per concretar punts sobre els quals incidir a partir de l’exposició dels companys grecs i de la possibilitat d’establir un mecanisme que podés generar una economia al voltant de la construcció mateixa de l’edifici de BioBui(L)t. Així s’ha iniciat un debat i han sorgit idees des de com compartir ingressos provinents de la campanya de crowfounding que està actualment en marxa i d’altres fonts de finançament, per que a la vegada generin una renta, encara que petita per grups de persones necessitades. Així es podria remunerar als immigrants recol·lectors que hi han per tot el Raval per la recollida selectiva de materials reciclats que poden fer-se servir per la construcció (fusta per l’edifici, cartró per mobiliari, vidre per finestres….) Sota aquesta idea del reciclatge com a recurs material també és pot recórrer a les mateixes institucions culturals veïnes del solar per tal de proveir-nos de tot allò que llencen a les escombraries i que pot ser reutilitzat pel projecte. Com per exemple materials provinents d’exposicions, paper i cartrons, material de comunicació com cartelleria, pancartes… etc. També els llibres que les institucions reposen periòdicament podria ser un material que circulés entre els veïns i les persones interessades, a partir de la gestió d’un biblioteca mòbil a l’espai BioBui(L)t.

En un altra pla es podria treure partit de les mateixes persones que les institucions conviden, com artistes, intel·lectuals que estan de pas per la ciutat. Tota aquesta energia que finalment és capital humà podria revertir en el projecte.

També s’ha esmentat una idea inicial sorgida en les primeres sessions de disseny de l’espai, on es considerava l’opció de cedir l’espai a persones sense sostre que viuen a la plaça del MACBA. La cessió podria ser en forma d’espais de dutxes i canviadors, espais dormitoris on participés alguna altra entitat que pogués gestionar les entrades, sortides i la cura de l’espai… Es tractaria de poder negociar els serveis amb altres grups sensibles a les problemàtiques socials per tal de gestionar-ho de la millor forma possible.

Anuncios