Crònica Sessió 4. Oscar Abril Ascaso

oaa-sessio-4

Descripció:
Sessió de treball dedicada al creuament de la creació cultural amb les dinàmiques comunitàries des del punt de vista de la performativitat com a pràctica social.

Convidats:
Oscar Abril, Nau Estruch (Sabadell)
Anna Recasens, Laboratori Social Metropolità (Sabadell)

Lloc:
Casal de Barri Pou de la Figuera (carrer Sant Pere mes baix nº70) de 10h a 14h

Tags: performativitat, gestió cultural, producció artística, procés, comuns

Crònica:

En la dinàmica desenvolupada al taller per tal de reflexionar sobre com definir culturalment l’espai BioBui(L)t, ens sembla molt útil incorporar l’experiència i les opinions d’Oscar Abril Ascaso en les seves múltiples facetes ja sigui des de la seva llarga experiència com a comissari, gestor cultural i concretament en el seu treball actual com a responsable de continguts de la NauEstruch espai per les pràctiques performatives integrat en la fabrica de la creació Estruch de Sabadell.

Després d’informar-li del desenvolupament del taller a partir de les sessions realitzades, comença a exposar-nos com defineix el seu treball a L’Estruch a partir de l’encàrrec que rep dels seus gestors públics. Cal dir que l’Estruch és un centre hibrid que com a fàbrica de creació acull arts escèniques, música, dansa i arts visuals, en la definició que connecta amb aquesta diversa activitat l’aposta del nostre convidat ha estat fer de la NauEstruch un centre especialitzat en les Arts performatives i en viu.

En l’exposició de primera ma que ens fa Oscar, anticipa el canvi de tendència que es mostra en els centres de creació en arts visuals de passar d’un protagonisme dels formats expositius a un altre en que es dona una preponderància a les activitats públiques i els formats híbrids entre acció, relació i recerca. Tot això sota una consideració bàsica que ha de tenir tot centre cultural públic, que ha de ser el garantir un retorn social en tots el seus programes, entesos dins de la consideració de la cadena de valor dels intercanvis culturals com un tot holístic. Aquestes condicions que lamentablement no es donen encara a molts centres culturals, han de tenir en compte: Crear sistemes transparents. Tenir una visió ecosistèmica en que no es donin fugues simbòliques. Definir-se i actuar com un centre Opensource. Mantenir una actitud transdisciplinar. Generar marcs holístics d’investigació social desplaçats de la pràctica lliberal del mercat que reverteixin en allò comunitari.

Tots aquests aspectes en el cas de la Nauestruch es focalitzen a traves de l’experiència i el treball del cos com a resistència. Aquest cos és el cos individual o el cos col·lectiu, que en el cas d’un centre de creació enllaça a tots tots aquells treballadors del cos en una comunitat associativa, que participen del traspàs de referències que es dona en la nostra època en la mutació de lo visual a lo tàctil, com a cooperació i acció.

Les dinàmiques de creació que es donen a l’Estruch estan creuades per la potencialitat d’una recerca continua sobre l’abast i les conseqüències del nou paradigma de la performativitat com a dispositiu d’investigació, innovació i retorn social. Els programes del Centre d’estudis de la performativitat, el Think Tank de creació que acull programes de recerca i formació pública, o les possibilitats de connexió amb la realitat d’una nova economia creativa del Viver d’empreneduria tecnològica, o les eines que ofereix el laboratori de MediaEstruch, són eines i recursos que es complementen i generen connexions entre la creació i l’esfera social.

Un cas d’aquesta relació entre la creació més innovadora i el teixit social s’exerceix en el programa de residencies que té un caràcter nacional, internacional i també eminentment local. Un cas particular d’aquesta connexió amb la innovació cultural local és la residencia del projecte Laboratori social metropolità conduït per l’artista sabadellenca Anna Recasens. Ella mateixa en presenta el projecte col·lectiu en curs que ha partir de la iniciativa d’Acció cultural metropolitana, desenvolupa un seguit de programes de creació que participen i activen moltes iniciatives a nivell social que s’estan donant a Sabadell en el que certament podríem anomenar un Ateneu expandit.

Espais de treball creatiu col·laboratiu, grups de debat i formació, jornades temàtiques sobre temes d’innovació cultural i social, tenen el seu reflex en el reforçament de iniciatives pròpies a nivell local que connecten les capacitats creatives amb la transformació social a la ciutat. Així la participació en la creació i consolidació de la Xarxa d’intercanvi de Sabadell. La creació del grup de recerca, activació i seguiment de la natura i la qualitat del paisatge urbà i periurbà local, que sota el nom de Sabadell verda convoca persones i entitats compromesos en la millora ambiental de la ciutat des de la autogestió i l’acció ciutadana.

El model d’interacció cultural que s’ha anat consolidant al voltant de l’Estruch és un magnífic referent del que ha de ser un centre de creació en l’actualitat, que no defuig l’obligació de donar resposta als reptes socials des de les capacitats creatives actuals. Ho fa assumint nous valors de capacitació social per tal de decantar les tecnologies de la innovació en el reforçament d’una economia del cos i del bé comú.

Anuncios